GIGI OLIVA: CANT POLIFÒNIC DE LA TRADICIÓ ORAL DE SARDENYA
Gràcies, en part, a la seva condició insular, Sardenya ha conservat un ric patrimoni de música transmesa oralment. Encara avui, en moltes comunitats de l’illa, tradicions centenàries continuen ressonant i evolucionant de manera natural a través del procés de transmissió oral.
Aquest seminari se centra específicament en el cant a diverses veus, una pràctica de gran interès entre els etnomusicòlegs europeus. Com va assenyalar l’etnomusicòleg Pietro Sassu, la polifonia vocal destaca com una de les expressions més singulars de la música sarda per la seva riquesa i varietat estilística. El cant a diverses veus està tan estès que, en moltes zones, sembla ser l’única forma de cant sense acompanyament instrumental, ja que les formes pròpiament monòdiques han desaparegut en gran manera dels contextos d’interpretació pública (Macchiarella, 2005).
Cada poble de Sardenya té el seu propi repertori i el seu propi nom per a aquesta pràctica: cuncordu, taja, cuntzertu, cuntrau, traggiu i molts més. Els seus orígens són difícils de datar amb precisió, però diverses evidències indirectes els vinculen al segle XVI, quan els monjos franciscans i jesuïtes van introduir la pràctica del falsobordone després del Concili de Trento, tot i que és possible que aquesta s’hagués assentat sobre una tradició coral preexistent (Macchiarella, 2012).
El seminari és de naturalesa principalment pràctica i guiarà els participants a través de:
- Breu contextualització històrica i geogràfica.
- Introducció a l’anàlisi melòdica, harmònica i tímbrica.
- Contextos d’interpretació.
- Conducció de veus: creativitat individual, improvisació i diàleg entre cantants.
- Estudi de peces representatives.
L’activitat està oberta a tothom i no es requereix formació musical prèvia; només curiositat i ganes de participar.
