Miriam Encinas Laffitte

Miriam Encinas Laffitte

Productora i multiinstrumentista nascuda en una família de músics. La seva musicalitat innata combina la sensibilitat d’una intèrpret formada en un entorn de música tradicional amb el rigor i la precisió de la seva formació acadèmica. Actualment centra la seva recerca en la música medieval, la música tradicional i la música modal del Mediterrani i de l’Àsia Central.

Inicia els estudis de flauta de bec amb Sara Parés, i més endavant obté el títol d’aquest instrument al Conservatori del Liceu de Barcelona. Ha assistit a cursos amb destacades personalitats de la música antiga com Pedro Memelsdorff, Christian Curnyn i Pia Elsdorfer.

L’interès per la percussió, present des de ben petita, la porta a estudiar de manera autodidacta la percussió antiga i oriental, i a assistir a cursos i tallers amb Pedro Estevan, Jarrod Cagwin, Vasilis Sarikis, Bijan Chemirani i Aniol López. Paral·lelament, s’endinsa en el món de la corda fregada i inicia estudis de viola de gamba amb Cristian Sala, així com de dilruba i música afganesa amb Daud Khan Sadozai.

Ha estat membre i cofundadora de les formacions Evo, Mos Azimans i Joi de Trobar, i ha

col·laborat en una gran diversitat de projectes com Via Artis Konsort, L’Ham de Foc, Ensemble l’Albera, Efrén López, Kelly Thoma, Stelios Petrakis, Milo ke Mandarini, Los Caminos de Serkeci, Ross Daly & Labyrinth Modal Ensemble, Daud Khan Sadozai, Sima Bina, Zohreh Jooya & Ensemble Afghan, Noma Omran, Sendarena, Rusó Sala, Canimas, Roger Mas, Windu Quartet, Stellamara, Mashrabiya, Tristan Driessen & Michalis Koloumis, Carola Ortiz i Sandra Sangiao. 

Actualment forma part dels projectes: Intactvs, Cabra, Paxaras i Toasaves, i és membre del projecte The Book of Queens de Camille Bordet i Mostafa Taleb.

Ha participat en l’enregistrament de diversos àlbums, entre els quals destaquen:

Eva (Evo,2012), Crosswork. Cantos de la frontera (Via Artis Konsort, 2010), 7 Fish (Kelly Thoma,2014), En un miralh (Mos Azimans, 2015), El fill del llop (Efrén López, 2015), La Vereda de la Gitana (Milo ke Mandarini, 2016), Espais naturals de Catalunya (Alfons Encinas, 1998), Sagrat Cor i Un pam de net (Eduard Canimas, 2010 i 2016), Parnàs i Totes les flors (Roger Mas, 2018,2022), De Banda a Banda (Coetus, 2018) , Desirem (Rusó Sala i Aleix Tobias, 2019), Zwerver. (Toasaves, 2022), Més lloc per a la fosca (Elvira Prado, 2023), Music for Shepherds and Sultans) ( Tristan Driessens, Michalis Koloumis, 2023), Cantareras (Carola Ortiz, 2024), SiS (Sandra Sangiao, 2024), Ch’amor mi prese (InTactvs, 2025), Mel (3’14, 2025).

L’any 2020 crea la banda sonora del documental Per molt que bufe el vent de David Segarra, i la banda sonora del documental No s’apaguen les estrelles de Xavi Sarrià i David Segarra. Ha realitzat concerts arreu d’Europa, Amèrica, Islàndia i Canadà.

Com a docent, és especialista en flauta de bec. Ha realitzat tallers de flauta en campanyes escolars i ha participat en diversos espectacles infantils amb diferents companyies. Actualment és professora a l’Escola de Música del Gironès.

Project