Equip

Christos Barbas (director artístic)
Efrén López (director artístic)
Isabel Vicente Lamazares (Producció i Coordinació)
Sussana Cabiscol Mora (Assistent Producció i Alojament)
Eleni Lomvardou (disseny gràfic)
Yiota Vergopoulou (disseny web)

Tocar música i diferents tipus de flautes és una de les coses més meravelloses que recordo, des de que tenia 7 anys. Després d’haver estudiat música clàssica al conservatori i a la facultat de musicologia, no va ser fins a l’any 2003, en la primera edició dels seminaris del Labyrinth a Creta / Grècia, que es va obrir per a mi un món musical sorprenent, a través de l’estudi de músiques i instruments de Turquia, Bulgària, Índia i molts altres territoris. Des de llavors em vaig convertir en “addicte” dels seminaris del Labyrinth, repetint un any rera l’altre, de vegades fins i tot dos cops l’any. També vaig fer-hi de voluntari, organitzador de seminaris i, més tard, professor. Des de l’any 2005 he viatjat a Espanya i Catalunya regularment, la majoria de les vegades tocant i ensenyant,  convidat per Efrén López.

Així doncs, quan em vaig traslladar a Catalunya el 2015, i Cardedeu es va convertir en la meva base permanent, em va semblar molt natural traslladar aquest esforç musical i iniciar el projecte del Labyrinth Catalunya aquí, juntament amb la “autòctona” Anna Pont. Cada any el projecte ha crescut i em sento molt afortunat i feliç de formar part d’aquest grup juntament amb l’ Anna, la Laura Freire, l’Estel·la Broto, el Jordi Alsina i l’Efrén López.

Vaig decidir que dedicaria la meua vida sencera a la música als nou anys d’edat, després de despertar d’un desmai provocat per bufar massa fort la meua trompeta, l’instrument amb el qual em vaig iniciar. Molt aviat vaig comprendre que, de fet, el que més plaer em proporcionava de l’experiència musical no era simplement tocar un instrument, sinó compartir, tocar amb altres persones i connectar amb elles d’aquesta manera. No van transcórrer molts anys fins que vaig decidir passar-me a la guitarra, instrument amb el qual m’identificava molt més, afegint-hi més tard altres instruments de corda.

Molts anys més tard, Ross Daly va ser el meu primer mestre de músiques tradicionals, amb ell vaig fer classes de bağlama turc durant una estada a l’illa de Creta l’any 2000. En conéixer el seu ̶llavors encara futur ̶ projecte de crear el centre Laberint, no vaig deixar d’estar al aguait, esperant el moment en que obrís finalment les seues portes, tot intuïnt que seria un lloc on tindria molt a aprendre. Així va ser, i des de l’inici de les activitats de l’escola no he faltat cap any, en un principi com a alumne, i des del 2006 també com a professor.

Aquesta genial idea del Laberint que en un principi semblava tan utòpica, s’ha establert amb força a Creta, el seu lloc d’origen després de superar molts entrebancs, i des de fa uns anys ha començat a escampar-se també a molts indrets d’arreu: Canadà, Itàlia, Catalunya, amb diverses “sucursals” més en projecte.

Tot i portar el mateix nom, la idea sempre ha sigut que cada centre Laberint tinga la seua pròpia personalitat i autonomia, amb trets únics que adapten l’esperit primigeni a cada lloc específic.

És un plaer enorme per mi formar part d’alguna manera d’aquesta gran família. També de la nostra petita família del Labyrinth Catalunya, i convide a tothom a recolzar, valorar com cal i engrandir aquest projecte únic al nostre territori.